google-site-verification=XLjaqvNgJqMyd7WosP9HhnBfl1m_I14hMuiovfUh6Z0

Diari de camp

Hi ha nanus que no volen viure a camps de refugiats i viuen com a rodamons tirats pel bosc. Els voluntaris s'organitzen per anar cada dia al descampat que és el punt de trobada on diferents ONGs els donen diferents recursos: Menjar, dutxes portàtils, visites mèdiques.. els voluntaris s'organitzen entre ells per complir diàriament aquestes necessitats. Nosaltres hi anem els dimarts, dijous i dissabtes a fer cures i a visitar. És un descampat tal qual i carreguem al cotxe cadires de plàstic i una taula, portem una palangana i garrafes d'aigua per netejar ferides i maletes amb material i medicaments. Els nanus saben quan hi anem i ja ens hi esperen. Pot arribar a haver-hi 100 persones. Quan arribes tots vénen a demanar-te coses i és una mica estressant i fa una mica de por. Després els anem atenent per ordre. Avui plovia i hem quedat ben molles.. hem vist turmells i genolls inflats de cops que s'han donat intentant saltar la frontera o de tant caminar, molts mals de coll i refredats ja que viuen a l'intempèrie, ferides i moltes ampolles. I molts sols diuen que els hi fa mal tot el cos de tan cansats i mala nutrició, tots demanen automàticament vitamines perquè saben que els dóna una mica d'energia.. Els hi fem cures bàsiques i embenats compressius. També tenen picors als peus, sarna. És frustrant perquè no els hi podem donar gaire quantitat de medicaments perquè no en tenim suficient i això els hi solucionaria el mal puntualment, és posar un pegat per fer alguna cosa i que tornin el proper dia... A vegades també els porten calçat i mitjons. Avui com que plovia, a un nanu li hem donat una bossa de les grosses perquè se la posés com a teulada sobre l'arbre on dorm... Els hi hem de demanar si viuen a un camp o al bosc ja que si viuen al bosc els hi hem de fer un embenat més reforçat.