google-site-verification=XLjaqvNgJqMyd7WosP9HhnBfl1m_I14hMuiovfUh6Z0

El conflicte

child-1677546_1920.jpg
 
 

Quina era la situació a Síria abans que esclatés la guerra?

Anys abans que el conflicte comencés, molts sirians es queixaven d'un alt atur al país, d'extensa corrupció, manca de llibertat política i de la repressió del govern del president Baixar al-Assad, qui havia succeït al seu pare, Hafez, el 2000.
Les protestes antigovernamentals a la ciutat meridional de Deraa al març del 2011 van ser reprimides per les forces de seguretat sirianes.
Al març de 2011, un grup d'adolescents que havien pintat consignes revolucionàries en un mur escolar a la ciutat meridional de Deraa, van ser arrestats i torturats per les forces de seguretat.
El fet va provocar protestes pro democràtiques, inspirades per la Primavera Àrab, les manifestacions populars que en aquest moment s'estenien en els països àrabs i que clamaven més democràcia i drets per les seves poblacions.
Les forces de seguretat van obrir foc contra els manifestants, matant-ne diversos, i això va provocar que moltes més persones sortissin als carrers.
L'aixecament es va estendre per tot el país, exigint la renúncia del president al-Assad. I la resposta de força del govern per sufocar la dissensió, això va reforçar encara més la determinació dels manifestants.
Al juliol del 2011, centenars de milers estaven protestant a tot el país exigint la sortida de al-Assad.

 

Com va esclatar la guerra civil?

A mesura que l'aixecament d'oposició s'estenia, la repressió del govern s'intensificava.
Els simpatitzants de l'oposició van començar a armar-se, primer per defensar-se i després per expulsar les forces de seguretat de les seves regions.
Al-Assad va prometre "aixafar" el que va anomenar "terrorisme instigat per l'exterior" i restaurar el control de l'Estat.
La violència es va incrementar ràpidament al país. Es van formar centenars de brigades rebels per combatre les forces del govern i aconseguir el control de ciutats i poblats.
El 2012 els enfrontaments van arribar fins a la capital Damasc i també a la segona ciutat del país Alep. El conflicte ja s'havia convertit en més que una batalla entre aquells que donaven suport a al-Assad i els que s'oposaven a ell.
Va adquirir aviat característiques sectàries enfrontant a la majoria sunnita del país, contra els xiïtes alauites, la branca musulmana a la qual pertany el president.
Això va arrossegar a les potències regionals i internacionals, la qual cosa va afegir una altra dimensió al conflicte.
Al juny del 2013, Nacions Unides va informar que 90.000 persones havien mort.

 

Qui està ara lluitant contra qui?

La rebel·lió armada d'oposició ha evolucionat significativament des dels seus començaments.
El nombre de membres de l'oposició moderada seglar ha estat superat pels grups islamistes i jihadistes, com l'autodenominat Estat Islàmic (EI), les tàctiques brutals han provocat indignació global, i el Front Al-Nusra, un grup afiliat a Al-Qaida.

Els combatents d'EI han creat una "guerra dins d'una guerra" a Síria, enfrontant tant als rebels de l'oposició moderada com els gihadistes de Front Al-Nusra.
També combaten l'exèrcit kurd, un dels grups que els Estats Units està donant suport al nord de Síria. Al Assad comença a partir del 2013 a utilitzar armament químic.
Des del 2014, Estats Units, juntament amb el Regne Unit i França, ha conduït incursions aèries contra EI a Síria, però han evitat atacar les forces del govern sirià.
Rússia, per la seva banda, va llançar una campanya aèria sostinguda en 2015 per "estabilitzar" al govern sirià després d'una sèrie de derrotes infligides per l'oposició.

La intervenció de Rússia ha conduït a victòries significatives per a les forces sirianes.
I tot i que els rebels moderats han demanat repetidament a Washington armes antiaèries per respondre als devastadors bombardejos de Rússia i el govern sirià, Estats Units i els seus aliats s'han negat, per temors que les armes avançades acabin en mans dels grups gihadistes.

 

Com es van involucrar les potències internacionals?

Iran, que és xiïta, és l'aliat àrab més proper de al-Assad. Síria és el principal punt de trànsit d'armaments que Teheran envia al moviment xiïta Hezbollah al Líban, el qual també ha enviat a milers de combatents per donar suport a les forces sirianes.
Es creu que Teheran ha gastat milers de milions de dòlars a l'any per enfortir les forces del govern sirià, oferint assessors militars, armes, crèdit i petroli.
Rússia va intervenir des d'un inici donant suport a la supervivència d'Assad en el govern, la qual cosa és crucial per mantenir els interessos de Moscou en aquest país.
Estats Units, per la seva banda, insisteix que al-Assad és responsable d'enormes atrocitats i ha de dimitir.

Aràbia Saudita és un altre participant en aquesta "guerra subsidiària".
Per contrarestar la influència de l'Iran, el seu principal rival a la regió, ha enviat ajuda militar i financera important als rebels, inclosos els grups amb ideologies islamistes.
Turquia és un altre acèrrim simpatitzant dels rebels, però ha intentat que els Estats Units limiti el seu suport a les forces kurdes, als qui acusa de simpatitzar amb el seu enemic, el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Els rebels de l'oposició siriana també han atret diversos graus de suport d'altres potències regionals, com Qatar i Jordània.

 


Per què està durant tant aquesta guerra?

Un factor clau ha estat la intervenció de les potències regionals i mundials.
El seu suport militar, financer i polític per al govern i l'oposició ha contribuït directament a la intensificació i continuació dels enfrontaments i convertit a Síria en un camp de batalla d'una guerra subsidiària.
També s'ha acusat les potències regionals de fomentar el sectarisme en el qual era un Estat àmpliament seglar.
Les divisions entre la majoria sunnita i els xiïtes alauites han provocat que les dues parts cometen atrocitats que no només han causat una enorme pèrdua de vida si no ha destruït comunitats, enfortint posicions i reduït les esperances d'aconseguir una solució política.

L'escalada dels grups jihadistes, com a EI-que aprofitant-se de la situació al país va prendre el control d'enormes franges de territori al nord i est de Síria- afegir una altra dimensió al conflicte.

Quan es planteja internacionalment una solució, aquesta es sistemàticament boicotejada per les diferents parts.

 

Quin ha estat l'impacte d'aquesta guerra?

Nacions Unides assegura que, fins a agost del 2015, més de 250.000 persones havien mort a Síria.
L'Observatori Sirià de Drets Humans, un grup de monitoratge basat a Londres, indica que fins a setembre del 2016, la xifra de morts arriba a més de 300.000.
Però el Centre Sirià per Investigació Política, un organisme d'estudis independent, calcula que el conflicte ha causat 470.000 morts.

Els països veïns -Líban, Jordània i Turquia- estan enfrontant una crisi tractant d'acollir al que es considera és un dels més grans èxodes de refugiats de la història recent.
Un altre 10% de refugiats ha buscat asil a Europa, el que ha provocat divisions en aquests països sobre com compartir la responsabilitat.

Gairebé la meitat de la població siriana de 23 milions, abans de la guerra, ha estat desplaçada pel conflicte.
Segons l'ONU es necessiten US $ 3.200 milions d'ajuda per als 13,5 milions de persones, inclosos sis milions de nens, que requereixen ajuda humanitària dins del país.
Prop de 70% de la població no té accés a aigua potable, una de cada tres persones no pot satisfer les seves necessitats alimentàries bàsiques, més de dos milions de nens no van a l'escola i una de cada cinc persones viu en la pobresa.
Les parts en conflicte han complicat encara més la situació en refusar l'accés de les agències humanitàries als necessitats.

 

Què està fent la comunitat internacional per posar fi al conflicte?

A causa que cap de les parts és capaç d'infligir una derrota decisiva contra l'altra, la comunitat internacional va concloure fa molt que l'única forma de posar fi a la guerra és amb una solució política.

El Consell de Seguretat de l'ONU va demanar la implementació del Comunicat de Ginebra de 2012 en el qual es contempla un organisme de govern de transició amb amplis poders executius "format sobre la base de consentiment mutu".
Però les converses de pau del 2014, conegudes com a Ginebra II, es van interrompre i l'ONU va responsabilitzar al govern sirià per refusar-se a discutir les demandes de l'oposició.
Un any després, el ascensode Estat Islàmic va donar un nou ímpetu a la recerca d'una solució política.
Al gener del 2016, Estats Units i Rússia van persuadir als representants de les parts en guerra perquè assistissin a "converses d'acostament" a Ginebra per discutir una ruta de pau del Consell de Seguretat, que incloïa un cessament del foc i un període de transició que portés a eleccions.
EUA diu que Rússia és responsable del bombardeig a un comboi amb ajuda humanitària a Síria.
Les converses es van suspendre en la "fase preparatòria" quan les forces del govern sirià van llançar una gran ofensiva a la ciutat del nord d'Alep.
Aquest any els Estats Units i Rússia han aconseguit negociar "cessaments d'hostilitats", amb els quals els enfrontaments s'han vist suspesos.
L'última treva parcial, a mitjans de setembre, va fracassar dies després d'entrar en vigor després d'un letal atac contra un comboi humanitari.
Washington va culpar Moscou del bombardeig en què van morir 20 civils. Moscou va negar les acusacions.
EUA i Rússia arriben acord per cessament del foc a Síria i accions conjuntes contra l'Estat Islàmic
Una coalició dirigida pels Estats Units ha estat conduint incursions aèries contra Estat Islàmic des del 2014.